La gestió pública: cosa de tots

A- Per començar, busca informació a Internet sobre els conceptes següents: necessitat individual, necessitat col·lectiva, bé públic, bé privat.

Necessitat individual :

La Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en la seva obra Una teoria sobre la motivació humana (en anglès, A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar. Maslow formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).

Necessitat col.lectiva:

Les necessitats de la societat poden ser col·lectives quan són de molts individus, com per exemple el transport, i públiques que no són d‘individus sinó del conjunt de la vida social, com per exemple la seguretat ciutadana, la neteja dels carrers i la recollida de la brossa.

Bé Públic :

Un bé públic és un bé econòmic que té les propietats de ser no rival i no excloent; és a dir, on la rivalitat en el consum és baixa i les possibilitats d'excloure dels beneficis a tercers (per mitjans físics o legals) és relativament difícil. La rivalitat implica que el consum per part d'un individu redueix la quantitat disponible pels altres; la no rivalitat en el consum d'un bé significa que la seva quantitat disponible per la resta de persones no es veu reduïda pel fet que un n'hagi consumit. D'altra banda, la baixa capacitat d'exclusió implica que és molt costós prohibir el consum d'un bé a altres individus. Per exemple, si un individu es menja un pastís, no en queda per cap altre, a més d'ésser ben senzill excloure a qualsevol individu del seu consum, mentre que si l'individu respira, no redueix significativament la quantitat d'aire disponible pels altres, així com tampoc es pot excloure efectivament ningú del consum d'aire.

Això són definicions molt teòriques: al món real pot no haver-hi cap bé que sigui estrictament no rival i no excloent. No obstant això, els economistes pensen que alguns béns del món real s'aproximen molt a aquestes definicions, prou perquè aquestes tinguin sentit.

Bé privat:

Un bé privat es defineix en economia com un bé que posseeix aquestes dues propietats:

Excloïble - és raonablement possible excloure un tipus de consumidor (aquells que no l'han pagat) de consumir el bé.
Rival - El consum d'un bé per part d'un individu impedeix la consumició simultània del mateix bé per part d'un altre individu.[1]

Els béns privats satisfan necessitats individuals, mentre que els béns públics satisfan una necessitat col·lectiva de la societat. Un bé privat és el contrari d'un bé públic, puix són fets exclusivament pel benefici.

Un exemple de bé privat és el pa: el pa que una persona menja no pot ésser consumit per una altra (rivalitat), i és senzill per un forner evitar vendre una barra (excloïble).

D- Finalment, respon a les preguntes següents:

Quina diferència hi ha entre una necessitat individual i una de col·lectiva?

Una necessitat individual es una necessitat que cada persona necessita de forma individual , mentres que una col.lectiva es una necessitat que es necesaria per tot un conjunt de gent .

Ex: La Seguretat Ciutadana(col.lectiva)

Ex: L’ amistat (individual)

Quina diferència hi ha entre un bé públic i un bé privat?

Un bé públic es un bé al que tothom pot accedir , mentres que un privat es un bé al que nomes uns pocs poden .

Qui t’aporta aquests béns?

Els béns públics els aport una entitat pública com un Ajuntament i els privats els aporta normalment una empresa per recaptar uns beneficis.

Qui cobreix normalment les necessitats individuals? I les col·lectives?

Les Col.lectives ho fa normalment un govern i les Individuals ho fan petites empreses o les mateixes persones.

Creus que l’estat fa bé d’aportar béns públics per cobrir necessitats col·lectives? Per què?

Sí, perquè si a les necessitats col.lectives només es pogues accedir de forma privada , no tothom podria accedir-hi.

Pot ser que una necessitat individual també sigui coberta per l’estat?

La seguretat .

B- Classifica ara les necessitats següents segons siguin individuals o col·lectives: menjar, beure, educar-se, passejar pels jardins, visitar un metge, dormir, fer esport, visitar un museu.