top of page

Els diners, de plàstic, sisplau

Introducció:

L’objectiu d’aquest tema és introduir els alumnes en el coneixement del sistema financer, imprescindible perquè persones, empreses i estats puguin disposar de diners per a les seves necessitats del dia a dia, i també per invertir i estalviar. Les entitats financeres (bancs, caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit) són els actors principals en aquest sistema en l’àmbit nacional. Com a nexe entre els estalviadors i les persones que necessiten inversió hi ha una altra via, la dels mercats financers, d’àmbit mundial. Els estats i les empreses necessiten grans quantitats de diners que es capten en aquests mercats  internacionals, on es compren i es venen diners en grans quantitats i es forma el preu dels diners tant a curt com a llarg termini. Les entitats financeres de cada país, que compren i venen diners al detall a les famílies i a les petites i mitjanes empreses, apliquen marges més grans a aquests diners. És a dir, si als mercats financers internacionals el preu dels diners s’apuja o s’abaixa, també s’apujarà o s’abaixarà al mercat domèstic. DECIDIR Observa amb atenció els anuncis següents i resol les qüest

 

 

 

Diners en efectiu : Parlem de diners en efectiu quan estem utilitzant paper moneda (bitllets) i monedes (diners en metàlic, d’ ahí la denominació per la qual també es coneix als diners en efectiu), tots de curs legal (a cada país o zona econòmica com la zona euro europea). Els xecs (nominals o al portador) també s’hi consideren diners en efectiu, encara que (com les lletres de canvi o el títols bursàtils, pagarés etc.) s’hi han e fer efectives, s’hi han de convertir en diners metàlics.

 

Avantatges: Els diners passen d’una ma a l’altra de manera immediata: tant pagues o reps i tant tens. Tens els diners de manera física a les teves mans i circulen amb visibilitat. És molt més fàcil controlar i saber quan diners tens.

 

Inconvenients : El paper es desgasta, es fa malbé. Els diners en bitllets o en moneda s’han de fabricar, lo que implica unes despeses (el paper, per molt ecològic que sigui s’ha de treure d’arbres) de material. També és molt més senzill robar els diners en efectiu, o perdre’ls, o utililitzar-los per pagaments o cobros en negre, soborns, corrupció o per a activitats delictives.


Dubtes: S’hi hauría d’establir una manera de controlar el fluix de diners, el que tu tens i el que vas pagant  Cobrarem també en diners no físics?

Diners de plàstic : Parlem de plàstic quan ens referim principalment a les targetes de crèdit o de dèbit (que són de plàstic). Elles estan associades a un compte corrent del qual ens van descomptant el que anem pagant. Per extensió, parlem de diners de plàstic a tots els mitjans pels quals els diners no són bitllets, monedes o xecs… res físic. Així tenim, a banda de les diferents targetes, els mòbils (pagar amb els smartphones), monedes electròniques encara no implantades i/o acceptades per molta gent o païssos.

 

Avantatges : No has de portar a sobre el diners en efectiu, així no hi ha perill (o menys perill) de que t’els robin, es facin malbé o els perdis. És molt més còmode pagar així: mai et quedes sense diners (encara que hi ha un  límit a algunes targetes i que no pots gastar més del que tens al compte corrent), no has de buscar caixers…

 

Inconvenients : El poc control que acabes tenint: vas comprant i pagant sense pensar. Et confíes de que tens diners i pots gastar més del que tens o del necessari. Les targetes també es fan malbé, s’espatlle el pin, te les poden copiar o hackejar, falsificar. També costen diners: has de pagar cada any una cuota al banc per tenir-les. Hi ha botigues o establiments que no accepten el pagament amb targetes…

 

Dubtes: En són realment segures? S’hi ha de mostrar sempre el teu document d’identitat i que el comprovin a cada botiga quan compres? Com controlem les despeses si no tenim una constància immediata del que gastem i del que ens hi resta?

bottom of page