Informe dels tipus de plàstic

D’un temps fins ara estem vivint uns canvis en la manera en la qual utilitzem, movem els diners. La economia s’hi sustenta, en una de les seves fases més importants, en l’ intercanvi de bens per diners, en la compra i venda. Fins ara aquesta relació, aquesta activitat es feia mitjançant els diners en efectiu: els bitllets, les monedes, els xecs, els bonus del tresor…

 

Diners de paper que ens donaven la sensació de tenir els diners, de rebre aquells diners a canvi de quelcom que hi adquirim, sigui un objecte o un servei.

Tot això té l’orígen en époques antigues quan funcionava el trueque, el bescanvi: jo et dono quelcom a canvi de quelcom. ´No només quan comprem. també per treballar; els sous són en diners, i primer es pagava en efectiu. Amb l’aparició dels bancs i de l’estalvi, ja va començar a ser menys necessari lo de portar els diners a sobre. Fabricar també monedes i bitllets generava unes despeses, i eren uns materials que es desgastaven i que s’havien de substituir.

 

Cada país tenia també un tipus de paper moneda i havies de fer un canvi de moneda, comprar moneda. Portar a sobre diners, o transportar-los, feia possible que t’ els robessin. També era una mica complicat per Hisenda i els governs controlar els diners que circulaven al marge de la economia legal: economia submergida, pagaments al marge dels impostos, diners productes del delicte (el blanquejament de capitals no gaire clars).

 

L’ aparició dels diners no físics van servir també per aquest control fiscal, encara que la seva principal virtut és la comoditat: no hem de portar diners a sobre, no hem de buscar caixers a mitjanit, no hem de fer canvi de divises (comprar moneda d’altres països quan viatgem fora) i no tenim el perill de ser robats. És clar que ens poden robar les targetes, però com necessiten d’un pin o de la nostra signatura o de la nostra identificació, resulta més complicat.

 

La seguretat és un tema important que s’hi ha de millorar, també en noves formes de pagament no en efectiu com pagar amb els telèfons mòvils. També hi ha llocs on no està acceptat el pagament amb targetes. Si millorem la seguretat, si les quotes dels bancs no resulten tan cares per gaudir d’una targeta, potser serà millor aquest pagament que el de fer-ho en efectiu.

 

Es podria estudiar un nou model de targeta, o de pagament amb un mitjà virtual o electrònic. I s’hauria de tenir sempre la constància del que estem gastant, el que ens queda al compte, possar-hi un límit….