top of page

8.3.Polítiques d’ ocupació: formes de lluitar contra l’ atur

  • Polítiques de demanda o Keynesianes

Més demanda de treballadors , pero les empreses no volen , aquesta forma el que fa es que

en època de crisis l’ estat s’ encarrega de la demanda de forma :

  1. Directa---- contractant ( policies , paletes…)

  2. Indirecta---- creant o fent obres públiques , ja que creen treball.Ex: refer els carrers, fer una nova linea de matro...

Pero això causa un Increment de la despesa pública ja que els diners públics es gasten en els gastos directes i indirectes, el que comportaria un augment de deficit públic  , però es regularia i s’ acabaria , perquè la gent pagaria impostos i també hi haurà menys subsidis d’ atur.

  • Polítiques d’ oferta(Liberals i Neoliberals)

Són polítiques més conservadores . El que volen aconseguir es que les empreses ofereixin més llocs de treball , per això, l’ estat dona ajudes perquè les empreses ho facin.

Ho fan de 3 maneres:

  1. Reducció contribucions empresarials

Per cada treballador contractat , les empreses han de pagar impostos a la seguretat social , els que s’ utilitzen per pagar coses com: jubilacions , baixes per maternitat…

Ex: El Bar Manolo, per cada contractat ha de pagar un sou i la seguretat social , Per això el govern li paga la seguretat social , perquè així l’ empresa no acomiadi a gent i per culpa d’ això es redueixin els impostos.

    

    2. Subvenció de la contractació de treballadors

 

L’ estat paga a una empresa perque contracti, pero el salari del treballador ho paga l’ empresa. Això passa amb les persones que costa que tinguin una feina : dones, persones disminuides , i persones aturades des de fa molt de temps.

   3.Flexibilitazació del mercat laboral

Congelacions salarials i avaratiment de l’ acomiadament , ja que si fas per exemple : fora a un treballador de Telefònica , li  pagues menys i pots contractar a un altre de més barat.

Els empresaris diuen que si l’ acomiadament fos lliure i molt barat , contractes a 3 treballadors i desprès els fas fora sense pagar res.

Ex: Una empresa de samarretes , te bones vendes i per això contracta més treballadors, pero quan s’ acaba l’ estiu saps que els has d’ acomiadar, per això en comptes de contractar 3 contracta 1 , i els altres fan hores extres (el cost seria el mateix) ,  ja que si fixes 3 i els fas fora , tindries que pagar més, per això demanes un acomiadament molt més varat .(com el de U.S.A)

 

  • Altres Mesures

  1. Mobilitat funcional i espacial

Es cambiar de puesto de treball dins de l’ empresa , però per això s’ ha de tenir formació .

Un altre , podria ser anar-se fora , però per això els habitatges es tindrien que abaratir .

  1. Jubilacions anticipades

Fer un tracte amb el treballador , de pagar-li menys , però cobrar alguna cosa , si no torna a treballar  i et jubiles abans dels 65.

  1. Repartiment del treball

El treball es un bé escas , s’ ha de repartir millor.

Ex: Que la gent faci  menys hores , com a França: màxim de treball es 35 h, per cada 7 treballadors que cobren menys , es pot contractar a un altre.

Ex: A Canada, fan caps de setmana de 3 dies , treballar de dilluns a dijous. Si la gent renuncia a un dia es pot contractar més . Però la gent sortiria més ja que hi ha més festa, però es podria trobar una forma.

 

La millor política d’ ocupació segurament sería una barreja entre totes.

bottom of page